GRAMÀTICA, DICCIONARIS? USAR-LA, APRENDRE-LA I ESTIMAR-LA!

Gramàtica, diccionaris? Usar-la, aprendre-la i estimar-la!

Fixeu-vos en estes dos frases dites i sentides en el meu entorn personal:

Marta: “Jo sé que parle mal el valencià aunque sempre lo parle pa fer-lo cada ves millor”.

Rafael: “Jamás hablaré valenciano porque no quiero hacer el ridículo, aunque soy natural  de Petrer”.

La diferència entre Marta i Rafael és abismal. Partiré de la sinceritat i la bondat de les dos persones que diuen les frases que jo cite textualment. La primera té clar que un dia parlarà el valencià com els valencianoparlants autòctons, les poquetes i els poquets petrerins que encara el parlem i l’usem amb normalitat*. Marta contribuirà amb la seua decisió a què l’idioma seguisca viu i nostre.

Rafael, en canvi, amb la seua actitud, per benintencionada que siga, estarà contribuint decididament a la desaparició del valencià dels usos interpersonals entre la gent que habitem este poble. El nostre idioma acabarà sent com els venerables grec o llatí clàssics, o com l’iber.

Dins d’uns mesos, potser algun any, Marta dirà “Jo parle prou bé el valencià, encara que m’agradaria parlar-lo millor: ho conseguiré!”. Rafael probablement seguirà dient “No quiero hacer el ridículo; siempre y sólo hablaré castellano”. No és Marta més intel·ligent que Rafael, no. És, potser, més empàtica: assumix, de manera generosa, sense prejudicis i, per què no, alegre, divertida i afectiva la llengua del poble on viu, prou.

Menystenen la llengua de Petrer. Al cap i la fi són analfabets... en valencià i profundament incultes

Esta “historieta”, explicada per mi amb enormes dosis d’ingenuïtat, parla de dos camins personals que, interpretats socialment, contribuïxen al futur de les nostres llengua i cultura en direccions oposades, especialment en “ecosistemes culturals” tan fràgils com el nostre sud idiomàtic. Algun “espavilat” dirà amb raó que la llengua l’han de salvar les institucions, etc. I jo li respondré: jo ja no crec ja en les institucions. Les institucions les regixen un assalariats mediocres poc interessats per una trista llengua en procés d’extinció. Elles i ells només saben d’urnes, nòmines i “paradetes” i altres “negociets” de cara al seu futur: uns “tristos polítics en procés de trista consolidació faunística”. 

*Per exemple, el senyor Carlos Verdú Chico de Guzmán, pregoner del LVII “PregóN“ de les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Bonifaci, Màrtir, que va fer un excel·lent parlament —tot un discurs programàtic que va ser molt més que un pregó— des de la “normalitat” idiomàtica d’un poble, cosa que pràcticament no fa ningú a Petrer, ni institucions, ni entitats, ni... la “figa sa tia”: ningú. Perquè Petrer idiomàticament ja ha assumit la seua condició de barri oriental d’Elda, el meu poble... matern.

 

A PETRER TENIM LA 12a LLENGUA MÉS INFLUENT DEL MÓN I... L'ESTEM MATANT

 

A Petrer tenim la 12a llengua més influent del món i... 

l’estem matant

 

La humanitat té sis mil idiomes,

però el valencià només ens té a nosaltres.

 

Segons un organisme del govern francés, la nostra llengua —el valencià, parlat de Perpinyà a Guardamar, passant per Petrer, a la vora d’Elda— ocupa el 12é lloc entre les llengües més influents del món. No està malament, sabent que al nostre planeta els humans parlem sis mil llengües i que els qui parlem la “petrolanca” —“Petrer, corazón infartado de la comarca”— en el nostre territori cultural en som deu milions, és a dir, el 0,13% de la població mundial. Jo, ho dic per davant, estime i valore la meua llengua igual si en comptes d’estar en el 12é lloc estiguera en el 1.200é lloc, per exemple. De la mateixa manera que valore les onze que n’estan per davant i les més de cinc mil nou-centes que estan per darrere.

Petrer, corazón "infartado" del vinalopó
("Pare, corazón és cotxe en anglés. Escolta: car!)

Que un estat lingüicida i eficaçment centralista faça un estudi com el que he citat en diu molt a favor de l’objectivitat, rigor i honestedat, de França. Per cert, l’Espanya eterna, bona imitadora de la jacobina França, també ha fet el mateix, però matusserament. No, no és que a Espanya no ens “vacunaren” massivament—i continuen fent-ho, intel·lectuals “progres i conservates”, que en això són iguals— contra les nostres llengües primeres, maternes, territorials, “regionals”, nacionals... Clar que ho feren, i ho fan, però ho feren malament. Els dissenyadors de l’estat “modern” —ho direm així— espanyol estaven tan preocupats pels seus privilegis, per robar de l’erari públic i per assassinar el pensament lliure... que s’oblidaren de construir un Estat Nacional centralista mínimament eficient. 

Cliqueu ací si voleu llegir l'article 

El català és la dotzena llengua més influent del món, segons el Ministeri de Cultura francès, de Vilawweb

Total que, feliçment, hem arribat als inicis del segle XXI amb huit llengües peninsulars i insulars (i dos africanes, perquè Espanya té dos ciutat colonials a l’Àfrica) que hi han sobreviscut. Tres d’elles han assolit l’oficialitat —català (denominat a la “comunidad autónoma de la luz y del amor”, valencià), gallec i basc—. I la catalana/valenciana, en concret, ja veieu, és una llengua qualitativament molt important en el nostre món global. I açò no agrada. I jo “me sé” a qui.

Però no, jo no n’estic content. La meua llengua s’hi mor: l’estan matant la Unió Europea, l’Estat espanyol, la Generalitat del Nord i, sobretot, la Generalitat del Sud, la Diputación Provincial de Alicante, l’Ayuntamiento de Petrer i... tu! Sí, tu, tu que no la uses podent-ho fer; tu —o el teu pare, la teua mare, el teu avi, la teua àvia, el teu besavi, la teua besàvia...— que vas (o van) decidir no parlar-la als fills i filles; netes i nets. Tu faràs que la dotzena llengua més influent del món s’use menys dins d’una, dos, tres, quatre... dècades i desparega o es convertisca en una llengua morta que només interesse a casposos erudits i filòlegs. Tu seràs com aquells depredadors humans que, en nom de la civilització, feren desparéixer una espècie animal o vegetal matant-la i atemptant irremeiablement contra l’ecosistema. Tu assassinaràs la teua llengua —o dels teus antecessors— en no transmetre-la generacionalment. Tu tens noms i cognoms i una responsabilitat familiar i civil. Tu! Gràcies!