A Petrer tenim la 12a llengua més influent del món i...
l’estem matant
La humanitat té sis mil idiomes,però el valencià només ens té a nosaltres.
Segons un organisme del govern francés, la nostra llengua —el valencià, parlat de Perpinyà a Guardamar, passant per Petrer, a la vora d’Elda— ocupa el 12é lloc entre les llengües més influents del món. No està malament, sabent que al nostre planeta els humans parlem sis mil llengües i que els qui parlem la “petrolanca” —“Petrer, corazón infartado de la comarca”— en el nostre territori cultural en som deu milions, és a dir, el 0,13% de la població mundial. Jo, ho dic per davant, estime i valore la meua llengua igual si en comptes d’estar en el 12é lloc estiguera en el 1.200é lloc, per exemple. De la mateixa manera que valore les onze que n’estan per davant i les més de cinc mil nou-centes que estan per darrere.
 |
| Petrer, corazón "infartado" del vinalopó ("Pare, corazón és cotxe en anglés. Escolta: car!) |
Que un estat lingüicida i eficaçment centralista faça un estudi com el que he citat en diu molt a favor de l’objectivitat, rigor i honestedat, de França. Per cert, l’Espanya eterna, bona imitadora de la jacobina França, també ha fet el mateix, però matusserament. No, no és que a Espanya no ens “vacunaren” massivament—i continuen fent-ho, intel·lectuals “progres i conservates”, que en això són iguals— contra les nostres llengües primeres, maternes, territorials, “regionals”, nacionals... Clar que ho feren, i ho fan, però ho feren malament. Els dissenyadors de l’estat “modern” —ho direm així— espanyol estaven tan preocupats pels seus privilegis, per robar de l’erari públic i per assassinar el pensament lliure... que s’oblidaren de construir un Estat Nacional centralista mínimament eficient.
El català és la dotzena llengua més influent del món, segons el Ministeri de Cultura francès, de Vilawweb
Total que,
feliçment, hem arribat als inicis del
segle XXI amb huit llengües peninsulars i insulars (i dos africanes, perquè
Espanya té dos ciutat colonials a l’Àfrica) que hi han sobreviscut. Tres
d’elles han assolit l’oficialitat —català (denominat a la “comunidad autónoma
de la luz y del amor”, valencià), gallec i basc—. I la catalana/valenciana, en
concret, ja veieu, és una llengua qualitativament molt important en el nostre
món global. I açò no agrada. I jo “me sé” a qui.
Però no, jo no
n’estic content. La meua llengua s’hi
mor: l’estan matant la Unió Europea, l’Estat espanyol, la Generalitat del
Nord i, sobretot, la Generalitat del Sud, la Diputación Provincial de Alicante,
l’Ayuntamiento de Petrer i... tu! Sí, tu, tu que no la uses podent-ho fer; tu
—o el teu pare, la teua mare, el teu avi, la teua àvia, el teu besavi, la teua
besàvia...— que vas (o van) decidir no parlar-la als fills i filles; netes i
nets. Tu faràs que la dotzena llengua més influent del món s’use menys dins
d’una, dos, tres, quatre... dècades i desparega o es convertisca en una llengua
morta que només interesse a casposos erudits i filòlegs. Tu seràs com aquells
depredadors humans que, en nom de la civilització, feren desparéixer una
espècie animal o vegetal matant-la i atemptant irremeiablement contra
l’ecosistema. Tu assassinaràs la teua
llengua —o dels teus antecessors— en no transmetre-la generacionalment. Tu
tens noms i cognoms i una responsabilitat familiar i civil. Tu! Gràcies!
