Gramàtica, diccionaris?
Usar-la, aprendre-la i estimar-la!
Fixeu-vos en estes dos frases dites i sentides en el meu entorn personal:
Marta: “Jo sé que parle mal el valencià aunque sempre lo parle pa fer-lo
cada ves millor”.
Rafael: “Jamás hablaré valenciano porque no quiero hacer el ridículo,
aunque soy natural de Petrer”.
La diferència entre Marta i Rafael és abismal. Partiré de la sinceritat i
la bondat de les dos persones que diuen les frases que jo cite textualment. La
primera té clar que un dia parlarà el
valencià com els valencianoparlants autòctons, les poquetes i els poquets petrerins que encara el parlem i l’usem amb
normalitat*. Marta contribuirà amb la seua decisió a què l’idioma seguisca
viu i nostre.
Rafael, en canvi, amb la seua actitud, per benintencionada que siga, estarà contribuint decididament a la
desaparició del valencià dels usos interpersonals entre la gent que habitem
este poble. El nostre idioma acabarà sent com els venerables grec o llatí
clàssics, o com l’iber.
Dins d’uns mesos, potser algun any, Marta dirà “Jo parle prou bé el
valencià, encara que m’agradaria parlar-lo millor: ho conseguiré!”. Rafael
probablement seguirà dient “No quiero hacer el ridículo; siempre y sólo hablaré
castellano”. No és Marta més
intel·ligent que Rafael, no. És,
potser, més empàtica: assumix, de manera generosa, sense prejudicis i, per
què no, alegre, divertida i afectiva la llengua del poble on viu, prou.
.jpg) |
| Menystenen la llengua de Petrer. Al cap i la fi són analfabets... en valencià i profundament incultes |
Esta “historieta”, explicada per mi amb enormes dosis d’ingenuïtat, parla
de dos camins personals que, interpretats socialment, contribuïxen al futur de
les nostres llengua i cultura en direccions oposades, especialment en
“ecosistemes culturals” tan fràgils com el nostre sud idiomàtic. Algun
“espavilat” dirà amb raó que la llengua l’han de salvar les institucions, etc.
I jo li respondré: jo ja no crec ja en les institucions. Les institucions les
regixen un assalariats mediocres poc interessats per una trista llengua en
procés d’extinció. Elles i ells només
saben d’urnes, nòmines i “paradetes” i altres “negociets” de cara al seu futur:
uns “tristos polítics en procés de trista consolidació faunística”.
*Per exemple, el senyor Carlos Verdú
Chico de Guzmán, pregoner del LVII “PregóN“
de les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Bonifaci, Màrtir, que va fer
un excel·lent parlament —tot un discurs programàtic que va ser molt més que un
pregó— des de la “normalitat” idiomàtica d’un poble, cosa que pràcticament no
fa ningú a Petrer, ni institucions, ni entitats, ni... la “figa sa tia”: ningú.
Perquè Petrer idiomàticament ja ha assumit la seua condició de barri oriental d’Elda, el meu poble...
matern.
