«Explicar contes és,
en definitiva, un intent de socialitzar la imaginació»
(G. Janer Manila,
1982)
La primera
dècada del segle XXI m’ha aportat moltes i divertides lectures rondallístiques
de les nostres comarques meridionals. Els contes populars recollits entre la
Vall d’Albaida i el Baix Vinalopó han fet que cresqueren exponencialment
aquestes interessants i imprescindibles publicacions per retrobar-nos
identitàriament.
El meu interès pels contes
populars de tradició, meravelloses joies de l’enginy i de l’inconscient
col·lectiu universal, em ve de l’època de la lectura de les Rondalles Valencianes, d’Enric Valor, al
tombant dels anys setanta i vuitanta. Des de llavors no he deixat de cercar i
interessar-me per tots els recull que s’han publicat de Salses a Guardamar, de
Fraga a l’Alguer.
El 2000 em vaig trobar amb un
magnífica recopilació feta pel professor i escriptor de Beneixama, Francesc
Gascó. Es tractava de Rondalles de la
Vall d’Albaida i l’Alcoià (Ajutament d’Ontinyent, 1999). El títol respon a
un sentit racional de la territorialitat cultural, però l’epicentre dels contes
recollits en aquell llibre era Beneixama, d’on, com ja hem dit, és l’autor i
d’on són la major part de les onze persones contadores que li van transmetre
les rondalles de boca a orella: a la vora del foc o a la fresqueta d’un patí o
del carrer. Moltes d’elles i ells ja no estan entre nosaltres malauradament,
cosa absolutament explicable perquè la mitjana d’edat en aquests moment d’aquells
hòmens i dones està al voltant dels 90 anys. Dotze anys despres, Gascó tornà a
publicar un altre recull: Rondalles de
Beneixama (Edit. Germania, Alzira, 2011).
Jo, però, he fet una senzilla
aproximació investigadora, un simple assaig de notícia, centrant-me
exclusivament en el primer volum citat, Rondalles
de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, entre altres coses perquè n’és l’únic dels
dos que, a hores d’ara, està catalogat en RondCat,
el “Cercador de la Rondalla Catalana”, una base de dades en línia –accessible a
tothom, http://rondcat.arxiudefolklore.cat/
– de catalogació de la major part dels reculls escrit de les rondalles de tots
els territoris que tenim en comú la llengua i la cultura, és a dir, l’Alguer,
Andorra, les Balears, el Carxe murcià,
Catalunya, Catalunya Nord, la Franja Aragonesa de Ponent i el País
Valencià.
El RondCat compta amb el suport
de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana i la Generalitat de Catalunya, així com amb la
col·laboració de diverses institucions, entitats, professionals i estudiosos
acadèmics dels distints territoris catalanoparlants.
Una interessant ferramenta, un
catàleg de rondalles, com hem dit, que són classificades per la coincidència
argumental, tot i estar contades amb detalls i elements secundaris molt
diversos i propis cada indret. El catàleg segueix l’ATU, un prestigiós sistema
de classificació, adoptat pels més importants investigadors de la narrativa
oral del món, que van crear el finés Antti Aarne, en una primera versió del
1910, l’alemany Hans–Jörg Uther i l’estadounidenc Sthith Thompson, que
l’arredoniren el 1961. D’ací, d’aquests tres noms —Aaene, Thomson i Uther—, la
sigla ATU. El catàleg proposa 2.399 arguments/tipus i forma així l’index
internacional:
1-299 Rondalles d’animals
300-749 Rondalles meravelloses
750-849 Rondalles religioses
850-999 Rondalles no
meravelloses
1000-1199 Rondalles de gegants
beneits
1200-1999 Rondalles i
contarelles de riure
2000-2075 Rondalles
formulístiques
2200-2299 Rondalles sorpresa
2300-2399 Altres rondalles
formulístiques
A més d’aquest índex internacional, el RondCat ha catalogat moltes històries populars orals pròpies, fins ara, només del domini lingüístic amb un índex especific precedit per la C majúscula.
La meua petita investigació, no obstant, s’ha centrat exclusivament en aquelles narracions recollides pel professor Gascó que es vincules a l’índex ATU, és a dir, que connecten universalment la cultura oral d’aquest trosset del país amb Europa, Àfrica, Àsia... el món. No penseu que en són poques. De les quaranta rondalles beneixamudes “vives” a finals del segle XX —i espere que ara també— n’hem comptabilitzat vint-i-nou que atenen aquesta internacionalitat. En la major part dels casos coincideixen amb altres versions de tot el territori.
Versions que ja existien en reculls, sobretot catalans, de finals del segle XIX i principis del XX, i que han sorgit de manera significativa al País Valencià des de principis dels anys vuitanta del segle passat trobades i recopilades per molts i bons investigadors esperonats per les trenta-sis Rondalles Valencianes, de Valor.
Un bocí de dades per a la curiositat
Sense ànim d’exhaustivitat,
remarcaré algunes curiositats relacionades amb aquestes vint-i-nou rondalles
que “juguen en competicions internacionals”, si se’m permet la broma
metafòrica.
Les cinc rondalles universals de
Beneixama que major presència territorial tenen són “Cigronet” (Balears, Carxe,
Catalunya, Franja i P. Valencià); “La Cendrellosa” (Balears, Carxe, Catalunya,
Franja i P. Valencià); “La palmera” (Alguer, Balears, Carxe, Catalunya i P.
Valencià); “Massa tindreu!” (Balears, Carxe, Catalunya, Franja i P. Valencià) i
“La coixeta” (Alguer, Carxe, Catalunya, Franja i País Valencià). Ja veieu, una
o més versions en la major part dels huit territoris administratius de l’àmbit
lingüístic.
Per altra banda, “Cigronet”, “La
Cendrellosa” i “L’ase penjat” són els tres arguments universals que més es
repeteixen en els reculls fets en la nostra llengua. Entre les tres rondalles
en sumen més de cent versions, i la palma se l’endú “La Cendrellosa”.
Les narracions orals “El rander”
i “La Cendrellosa”, de nou, son les dues que tenen una connexió amb una primera
versió més antiga. El 1853 aparegueren en la Gaceta de Barcelona dins un recull del filòleg, folklorista i
catedràtic de la Universitat de Barcelona, Manuel Milà i Fontanals. Per tant,
hem de suposar que la tradició oral les ha perpetuades al llarg de com a mínim
set generacions.
Les dues rondalles que més
versions tenen al País Valencià de les recollides per Gascó són “L’ase penjat”
i “La coixeta”. Huit i set, respectivament. Adolf Salvà, Enric Valor, M,
Guardiola & V. Beltran, Paco Esteve, J. Raül Verdú, Empar Martínez i Paco
Esteve tenen en els seus respectius reculls una versió de “L’ase penjat”;
mentre que González Caturla, Tomàs Escuder, M. A. Diéguez & altres, J. Raül
Verdú, R. Roig & M. Roig, J. Antoni Micó i M. T. Oller & V. Calatayud
en tenen una, com a mínim, de “La coixeta”.
En l’extrem oposat tenim que les
rondalles “El matrimoni molt unit”, i “L’assemblea dels gossos” només en compten
amb dues versions, la del barceloní Joan Amades i la beneixamuda de Francesc
Gascó. Així com “El nan saltador”, que coincideix amb la del Grup de recerca
folklòrica d’Osona, i “L’avi llest” que comparteix argument amb “Doble vista
d’un cego”, del recull de 1874 del català Francesc Maspons.
I com a detall final, destacar
que “Un altre que se’n va a Cuba...!” només té en tot el domini cultural català
la versió arreplegada a Beneixama.
Una aproximació senzilla de la
significació universal que té el recull Rondalles
de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, centrat
a Beneixama, ha estat la intenció d’aquest modest treball divulgatiu.
Universalitat que li atorga un gran valor patrimonial a l’obra.
El llibre de Francesc Gascó és
tota una prova fefaent de la força que al tombant dels segles XX i XXI encara
conserva la cultura oral a Beneixama, i a molt altres indrets dels país, un
exemple de la capacitat de preservació del patrimoni immaterial de la humanitat
fet mitjançant una llengua sovint poc valorada
i menystinguda. I naturalment, aprofite l’avinentesa per encoratjar-vos
a llegir, rellegir, contar o escoltar aquestes delicioses històries arrelades a
la terra que, com haveu pogut comprovar, ens humanitzen i ens fan més
universals. L’orgull i el sentit de la dignitat d’un poble a voltes comença amb
un senzill “Això va ser i era...”
Vicent Brotons Rico
Universitat d’Alacant
(Revista de les Festes de Moros i Cristians. Beneixama, 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada